La Dolors i la botiga

La Dolors i la botiga

La Dolors, ànima i esperit de la botiga, ha estat des de sempre una venedora nata, amb fusta de botiguera i feliç del seu ofici. Sempre li agradà la gent, el taulell i els productes que oferia.

La Dolors IILi va agradar des de ben joveneta. Tenia 17 anys recents complerts i ja s’hi va posar. Emprenedora, com en dirien ara. Amb en Manel, deu anys més gran. Superant junts dificultats i adversitats algunes de les quals comprometien la continuïtat del propi negoci. Coses de pobles petits, i a vegades també grans.

Al taulell des de sempre hi va posar els cinc sentits, i entrega, com en diria ella.  Sempre amb un to convincent aconsellant clients de tota mena, edats i condició, sols o en grup. En tots els anys d’atenció va anar fent dels clients recurrents amistats i coneguts. Encara ara, al “quarto  rerabotiga”, són molts els que la venen a veure i a passar una estona fent petar la xerradeta. Si és al bon temps a l’eixida del costat, també prop de la botiga, i saludant i parlant ara amb un, ara amb un altre “de lo divino i lo humano”, dels records dels temps passats, de per on passa ara el món, o fent doctrina de viure, o  arreglant el país. Només li falta en Manel, diu. Prenent el sol del migdia, amb companyia canviant i amb la calma de l’edat.

I a l’estiu al jardinet, també prop de la botiga, que si no l’enyoraria, tant com s’hi ha dedicat, tant com sempre li ha agradat,  i així poder retrobar-se amb qui ve a saludar-la. Sota un parell d’arbrets, ara amb ombra, ara amb sol, ara amb fulles que voleien, però sentint el timbre i el brogit si algú entra a la botiga, o en surt. I a punt, si la venen a veure, per demanar si s’han sentit ben atesos. Perquè el client, ella ho sap sense la universitat, és sagrat.

Deu ser per tot això que, sovint, el client diu de bon dia “I la Dolors, com està ?”  Està bé, sempre per aquí a prop,  potser amb alguns amics, la trobarem i la podrem saludar, abans o després de passar per la botiga.