Les bondats del pa amb tomàquet

Les bondats del pa amb tomàquet

De vegades, les excel·lències culinàries són els plats més senzills, és el cas d’un bon pa amb tomàquet. Potser per això ve de lluny, i d’antic ha triomfat a taula.

Pa amb tomàquetÉs deliciós un bon pa llescat torrat al foc de la llar, només amb un pic de sal, un bon oli i un punt d’all. I companyia al voltant de la llar encesa i olor de fum. Qui té un record d‘infantesa com aquest, té un tresor.

I a la fresca d’un capvespre d’estiu ? Ben diferent, davant del mar fent una sardinada, amb molta colla de gent, i en un tres i no res, posat a taula, mentre xerrem, cadascú se’l prepara al seu gust. El pa fresc i tou, que bo! I el torrat, que deliciós! Algú vigila la brasa i l’olor acompanya la trobada  i fa més bo el sopar i la vetllada. I el mateix al fred de muntanya, amb una bona botifarra.

Va bé pels petitons i pels grans de la casa, ben tobet i una truiteta i d’hora cap a dormir, tot en  ordre i dolça calma.

Com ve de gust al matí  d’un dissabte o d’un diumenge, més tranquils, en parella o solitari, o en família, com es vulgui, amb una mica de formatge  tou o sec, cabra, ovella o vaca, tant se val, tots són bons.

Com és de bo quan m’espero al restaurant i per entretenir la gana tinc una coqueta salada calentona  i ben cruixent, i un tallet de llonganissa.

Va bé quan arribo a casa i no tinc res, no tinc res!? Mentida, un fuet de Can Colom, embolicat, i alguna coseta més que vaig portar i faig un plat per dos, cinc, set o els que avui siguem. Perquè d’entre tots els “pa amb tomàquets”, que són molts, em quedo amb el de llonganissa o fuet, o llom, o blanca o negra, o pilota… veus ? Ja no sé quin agafar de tots els que tinc a la fusta! I mentre gaudeixo, amb excuses m’entretinc: ara acabo aquest pa, ara m’acabo la copa, ara pico un altre tall d’aquest embotit tan bo…