De vegades, les excel·lències culinàries són els plats més senzills, és el cas d’un bon pa amb tomàquet. Potser per això ve de lluny, i d’antic ha triomfat a taula.
És deliciós un bon pa llescat torrat al foc de la llar, només amb un pic de sal, un bon oli i un punt d’all. I companyia al voltant de la llar encesa i olor de fum. Qui té un record d‘infantesa com aquest, té un tresor.
I a la fresca d’un capvespre d’estiu ? Ben diferent, davant del mar fent una sardinada, amb molta colla de gent, i en un tres i no res, posat a taula, mentre xerrem, cadascú se’l prepara al seu gust. El pa fresc i tou, que bo! I el torrat, que deliciós! Algú vigila la brasa i l’olor acompanya la trobada i fa més bo el sopar i la vetllada. I el mateix al fred de muntanya, amb una bona botifarra.
Va bé pels petitons i pels grans de la casa, ben tobet i una truiteta i d’hora cap a dormir, tot en ordre i dolça calma.
Com ve de gust al matí d’un dissabte o d’un diumenge, més tranquils, en parella o solitari, o en família, com es vulgui, amb una mica de formatge tou o sec, cabra, ovella o vaca, tant se val, tots són bons.
Com és de bo quan m’espero al restaurant i per entretenir la gana tinc una coqueta salada calentona i ben cruixent, i un tallet de llonganissa.
Va bé quan arribo a casa i no tinc res, no tinc res!? Mentida, un fuet de Can Colom, embolicat, i alguna coseta més que vaig portar i faig un plat per dos, cinc, set o els que avui siguem. Perquè d’entre tots els “pa amb tomàquets”, que són molts, em quedo amb el de llonganissa o fuet, o llom, o blanca o negra, o pilota… veus ? Ja no sé quin agafar de tots els que tinc a la fusta! I mentre gaudeixo, amb excuses m’entretinc: ara acabo aquest pa, ara m’acabo la copa, ara pico un altre tall d’aquest embotit tan bo…